Refractòmetre integrat a principis del segle XX, la funció de l'instrument mitjançant la introducció d'una lent de conversió mecanitzada per unir-se a la funció d'inspecció refractiva, de manera que el nom anglès també va canviar a "Phoropter". A la dècada dels 70, el nom de "Refractor" va començar a ser molt utilitzat.
A partir de la història del desenvolupament de l'instrument i del canvi de nom, es pot trobar que l'instrument d'optometria integral no només es pot utilitzar per a l'examen refractiu, sinó també per comprovar la funció dels músculs extraoculars, com a eina d'inspecció bàsica per als treballadors visuals oftàlmics, la seva el rol no es pot substituir.
A causa del fet que el refractòmetre integrat ha instal·lat gairebé totes les lents de la caixa de lents ordinària al seu sistema de corredor, és més eficaç en el funcionament clínic que utilitzar una audició. Es poden aconseguir conversions de lents més ràpides mitjançant botons senzills que converteixen ràpidament les lents requerides, especialment per a l'optometria subjectiva complexa, i com que totes les lents del refractòmetre estan tancades, els inspectors no s'han de preocupar per embrutar-se les lents.
